DIA 9. HOLES I ADEUS

Avui la Gemma no s’ha despertat aquí; després d’una setmana se m’ha fet estrany que en el seu llit hi dormissin dos intents de periodista com jo. Però són simpàtics.

[...]

La Natura i en Josep Maria tenen moltes ganes de fer coses. A les sis coneixeran els joves.

Aquesta primera part va ser escrita a les 16:07, el que ve a continuació, a les dues de la matinada.

La tarda ha estat molt tranquil·la.

[...]

A l’espai hi havia força gent perquè es volien acomiadar de la Gemma. M’ha fet molta llàstima i sé que encara me’n farà més quan sigui jo la que hagi de marxar. La idea de no tornar-los a veure més i de, potser, no saber què és de la seva vida se’m fa tan estranya... Pensar això em posa trista, però no ho puc evitar. 

El millor de la tarda ha estat quan li he fet l’únic truc de màgia que sé a l’Abdal, la cara que ha posat i com li explicava a tothom el que havia passat.

També m’ha semblat màgica la cara d’en Gamal quan l’Abdal i l’Emir estaven ballant, súper orgullós i com: Mira, mira! Són els meus fills!

En Josep Maria s’ha fet ràpid amb els nois. La Natura estava tota l’estona fent fotografies com a bona periodista.

Segurament dijous ajudarem a l’Emir i a l’Abdal a gravar el nou vídeo pel canal de Youtube. En Gamal, una altra vegada, ens ha dit d’anar a dinar a casa seva. Tant de bo, perquè tinc moltes ganes.

Al final del dia hem anat a sopar totes les voluntàries plegades i ens hem acabat d’acomiadar de la Gemma.