DIA 2. Primer contacte

A l’habitació l’Abril parla amb la Griselda. Ai, l’amor!

Aquest matí hem anat a la platja i hem hagut d’anar amb vaixell. No eren les aigües transparents que havia vist de les illes gregues, és com una badia.

[…]


Hem dinat en un restaurant a la voríssima del mar, sobre la sorra, una mica màgic tot plegat. 

A la tarda hem anat a l’espai. Jo li diria local, però la Gemma, que de nosaltres és qui porta més temps aquí, sempre li diu així. He de dir, però, que al principi estava una mica desanimada perquè jo no havia vingut aquí per quedar-me espatarrada a la platja, de fet, no m’agrada la platja.

A l’espai he conegut als nois. Avui no hi havia cap dona.

M’he fet, sobretot, amb dos nens que són germans, amb l’Abdal (11) i l’Emir (12); són iraquians, orfes de mare i després de passar dos mesos o dos anys (ni a l’Abril ni a mi ens ha quedat del tot clar) a Turquia van aconseguir arribar a un camp on van estar poc temps. 

També m’he fet amb el Yaser, a qui li posava 25 anys, però en realitat en té 17, dels quals només quatre ha anat a escola. He pensat que no deu saber què són el mínim comú múltiple ni el màxim comú divisor que s’ensenyen a sisè de primària i que no tornes a fer servir mai més. Amb la seva familia va estar quatre anys vivint a Turquia, al final van a aconseguir venir cap a Grècia, i va estar vivint quatre mesos al carrer, encara que també va estar en diversos camps. Fa ja cosa de dos anys i mig que va sortir del camp. El dia 13 de setembre agafa un avió rumb l’anhelada Alemanya, on viurà en un poble a una hora de Frankfurt (el seu pare i el seu germà ja hi són allà, aquí viu amb la seva mare i la seva germana petita).

També hi havia un altre noi, en Youssef, que tenia, atenció, 20 germans (a casa meva no som tants ni per Nadal) i la seva mare va morir a la guerra.

La ciutat de Thessaloniki és, si fa o no fa, com m’imagino la Barcelona de fa 25 anys, motoristes sense casc, bruta, gossos abandonats i un munt de gats per tot arreu.

Al tornar al pis he continuat parlat amb l’Asier, el noi de l’avió.

Demà és Women’s Day, un dia on només poden venir dones, però costa molt, perquè, en general, si el seu marit està aquí no les deixa. Anirem al camp de Lagadikia.