DIA 15. Salmorejo i altres fets

A fora plou. Des que estic aquí és la primera vegada que veig ploure.

Hem anat al bar del costat a menjar una crepe i a fer salseo. En un moment, no sé com, hem acabat posant la cançó Com plora el mar, de Joan Dausà i m’ha semblat reconèixer moltes de les cares del vídeo. De cop, aquells rostres desesperats han començat a tenir un nom i una història al darrere. Com si fossin en Yaser, l’Abdal, l’Emir o l’Alim. Eren tots ells. 

[...]

A les dues teníem visita, en Gamal, els seus dos fills i l’Ahmed. Els hi hem fet amanida de l’escala, salmorejo (que no ha triomfat gaire), mandonguilles amb samfaina i torrijas, que sí que han tingut més èxit. 

Nota: el salmorejo els hi va agradat tan poc que, a dia d’avui, sempre que ens truquem, el primer que diuen és “salmorejo, salmorejo”.

[...]

L’Ahmed ens ha estat explicant que són catorze germans, dels quals alguns estan morts i d’altres a la presó. Ens ha ensenyat una foto de la seva mare d’esquenes i, de fons, tots la ciutat destrossada. També ens ha posat un vídeo de com està Mossul avui en dia.

Tot plegat ha contrastat forà amb que en Gamal, minuts abans, ha fet una videotrucada amb la seva mare i ens ha ensenyat una casa gegant on vivien i plena de luxes.

Són gent com nosaltres a qui la guerra els ha sobrepassat.

[...]

A les sis hem anat al local. He jugat a ping pong.

En Yaser al principi estava estrany i tenia por que fos perquè dissabte els vam deixar plantat i no vam sortir de festa; després, però, m’ha acabat explicant el seu problema, que li vaig prometre que no explicaria, però que té relació amb la guerra.

En Yaser el dia 13 marxa a Alemanya, és tornar a deixar-ho tot enrere, goodbye greek friends, companyia, tornar-se a sentir sol.

Em fa llàstima que tampoc tingui il·lusió per res (a vegades, em recorda a algú).

[...]

Qui també ha de tenir una història interessant és l’Alim, que viu amb en Dirar, i, també, està aquí sol i té un penjoll que és una bala (de plàstic, però) i, pel que he entès, li va regalar un amic seu que continua a Síria. Ell quasi no parla a anglès i costa mantenir una conversa amb ell.

L’Abril ha estat parlant amb en Fariq i es veu que a Iran es va intentar suïcidar dues vegades. Avui ha anat a veure quan li donaran el pis, o l’habitació, i l’únic que li diuen és que ha d’esperar. I esperar, desespera.

Ara per ara, no sap si és millor esperar aquí, a Grècia, no sap per quant de temps, o intentar arribar a algun país de maner ail·legal.

[...]

En Fariq avui ha estat fent dibuixos. 

En Gamal, l’Emir i l’Abdal m’han escrit coses en àrab a la llibreta i al braç.

    Avui ha vingut en Mohamad, era el seu aniversari. 

[...]

Abans de marxar m’agradaria acomiadar-me de la Salma, però no sé si serà possible, fa dies que no ve.

Ahir ens vam assabentar que potser Where Is The Life? ha de tancar per problemes econòmics. De totes formes, algunes de les que hem estat aquí, quan tornem, ens agradaria parlar amb le gent de Barcelona.

[...]

Demà tornem a dinar a casa d’en Gamal, que diu que és el nostre dinar de comiat.

No m’agraden els comiats.

[...]

Continua plovent.