DIA 1. L'AVIÓ

L’aeroport de Girona és més gran del que em pensava, volar des de Girona és l’única manera d’arribar a Thessaloniki sense haver de fer escala. Hi havia un McDonald’s i McFlurry per mi i Happy Meal per l’Abril. Ella i jo estem separades a l’avió (Ryanair rules), però he acabat fent un amic, l’Asier, que és de Donosti. Les que em coneixen saben que no m’agraden els aeroports ni els avions, però hem començat a parlar de desgràcies que poden passar i això m’ha tranquil·litzat.

El vol se m’ha passat molt ràpid amb ell, després hem hagut d’agafar un autobús  i Agur, Asier, agur!

Hem arribat al pis que serà la nostra llar durant els propers dies i ens hem trobat amb la Clàudia (ha acabat biomedicina), la Gemma (estudiant de medicina) i la Blanca (educadora social). L’Abril vol ser actriu i jo no sé què fer amb la meva vida, però començo periodisme.

A l’acabar de sopar hem anat totes al port per veure les Llàgrimes de Sant Llorenç mentre parlaven de gent que no coneixem i que espero poder conèixer aviat.

Pel matí tenim temps lliure i demà anirem a la platja. No m’esperava això i no sé si em convenç, m’havia fet a la idea que treballaríem durant tot el dia, quasi sense descans.