DIA 16. UN ALTRE DINAR (D'ANIVERSARI) I PRIMER ADÉU

[...]

L’Abril i la Maite s’han acabat fent enrere, així que només quedàvem tres intents de periodista per anar a dinar a casa d’en Gamal.

[...]

Li he comprat una polsera per donar-li a en Yaser.

[...]

També han vingut a dinar el Kadin i l’Ahmed.

[...]

Hem dinat una mena d’arròs amb verdures que l’havies de barrejar amb mongetes tendres i salsa de tomàquet.

He menjat mongetes després de més de cinc anys sense fer-ho. Impossible de creure.

La Natura i jo teníem un plat enorme, infinit, i en Gamal ens ho ha fet acabar tot.

[...]

Hem gravat un vídeo pel canal de Youtube de l’Emir i de l’Abdal; en pocs dies comença l’escola i han de mostrar què bé i què està malament.

[...]

Havíem comprat una mena de pastís a Aristotelous i m’han posat quatre espelmes perquè s’han en recordat que d’aquí poc és el meu aniversari i que jo no estaré per celebrar-lo.

No m’agrada mai celebrar el meu aniversari el meu aniversari abans, però aquesta ocasió era especial. 

Després hem anat cap al local, però abans de sortir he agafat la meva bossa LGTBI+ (aquest mateix matí m’he comprat la mateixa que li havia donat a en Fariq) i en Gamal m’ha dit que eren els colors gays. I els xavals m’han dit si jo era mig noi i mig noia. Ves a saber quin tipus d’informació els hi arriba.

En Gamal, de fet, m’ha donat dues motxilletes perquè jo no anés amb la meva, però molt amablement les he rebutjat. Tot i això, ell ha dit que m’estima igual.

                A casa d’en Gamal tothom se’n recordava del salmorejo.

Aquesta última conversa amb en Gamal m’ha deixat mig tonta i no volia que, per una bossa, canviés la relació que hem tingut durant tres setmanes amb ell. Al final, però, tot bé.

Després, ara sí, hem anat al local i en Kadin m’havia dit que li devia un llibre que li vaig prometre perquè, un dia em va dir que parlava i estava tant pel mòbil perquè tots els llibres que tenia a casa seva ja se’ls havia llegit. Així que li he donat el meu llibre de Harry Potter. Possiblement aquí acaba la meva etapa com a fan.

[...]

La Natura m’ha explicat el drama sentimental del Kadin, que li dura des de fa temps, que, resumint, està enamoradíssim, des de fa anys, d’una noia que la van obligar a casar-se amb un altre senyor més gran.

[...]

Quan hem arribat, definitivament, a l’espai, hi havia moltíssima gent, no sé si perquè avui era el nostre última dia (demà és Women’s Day i els xavals no poden venir) o, simplement, casualitat. A més a més, estaven els del CAU.

Fins i tot ha vingut la Salma amb els seus dos petits dimoniets (em feia molta llàstima marxar sense acomiadar-me d’ella), en Rabih, que ara vol que li diguem Mustafa, en Fariq, en Mohamad, en Badi...

Els del CAU s’han encarregat de fer jocs populars catalans.

En Fariq li ha tornat a explicar a l’Abril que li han tornat a denegar l’ID i que ha d’anar dia sí i dia també per veure si li donen i, es veu, que els donen aleatòriament. I que mentre espera, desespera.

Li ha explicat que a Iran el van violar dues vegades i que a Atenes una altra. Pobre xaval. Diu que ara som nosaltres les seves úniques amigues, que marxem demà i que es tornarà a quedar sol. Se’m trenca el cor.

És un molt bon xaval. Tant de bo tornar-lo a veure. Tornar-los a veure a tots.

[...]

Li he donat la polsera al Yaser. Tant de bo la porti sempre. Tant de bo continuar parlant amb ell. 

A l’hora d’acomiadar-me m’ha costat la vida.

Havia pensat en no plorar i quasi ho aconsegueixo. Quasi. Tot estava anant bé fins que m’he hagut de d’acomiadar d’en Gamal, de l’Emir i de l’Abdal. Són tan cuquis. I m’he trencat. La idea no veure’ls més hem trencar el cor, de debò. En Gamal ens ha dit que ens acompanyarà a l’aeroport, no sé si ho farà.

M’ha costat molt, però molt, però al final tothom ha acabat marxant en una direcció o una altra.

[...]

Després, les voluntàries hem anat al Micropolis, el local ocupat. 

[...]

Quan hem arribat al pis els hi he ensenyat alguns poemes d’slams de poesia perquè amb la Natura hem estat parlant sobre això.

Em fa llàstima que jo demà passat torno a casa i me’n vaig de viatge a Madrid i ells es queden aquí sense poder reunir-se amb les seves famílies.

Demà ve una nova voluntària.

Penúltima nit aquí.