DIA 5. Tranquil·litat

[...]

La Clàudia ja ha marxat.

[...]

M’he quedat sola al pis i he aprofitat per llegir Harry Potter (sé que les meves companyes -i amigues- de feina estarien orgulloses de mi), però aquest segon llibre m’està costant bastant més.

[...]

M’he quedat amb l’Abril i, en realitat, me n’alegro molt que ella també estigui aquí.

Quan han vingut la Blanca i la Gemma s’havien descarregat tres vídeos curts: un sobre la guerra de Síria, un altre sobre la cosificació de la dona a la televisió i el darrer sobre el cas dels joves d’Altsasu.

[...]

Avui era dia de pel·lícula i hem vist The Greatest Showman. Fins ara estava bastant contenta amb el tema de l’idioma, però les pel·lis em costen molt més.

M’he assegut al costat de l’Emir i l’Abdal (els dos germans d’11 i 12 anys).

[...]

Després he estat parlant amb en Gamal, el pare dels dos prepubers d’abans i amb el Senyor del Pinganillo i els hi ha resultat molt estrany que jo sigui filla única.

El Sr. del Pinganillo m’ha estat parlant de la seva dona i dels seus fills i ha acabat per ensenyar-me el seu ID que té un toro dibuixat que ha relacionat ràpidament amb Espanya. Ara explica-li tu que hi ha gent en contra d’això.

Es veu que aquest senyor li va ensenyar un vídeo a l'Abril de quan ell era general i es trobava amb en Putin.

En Gamil m’ha dit que van haver de pagar 15.000 dòlars per poder arribar fins a Grècia. Van estar un temps a Turquia i després en un camp, però poc temps. El seu objectiu, però, és arribar a Alemanya o a Bèlgica. 

En Gamil ens ha convidat a sopar diumenge i a dinar dimarts, que es veu que és el “happy day” pels musulmans, no sé si hi anirem, però em faria il·lusió. És brutal com d’agraïts són.

Durant la pel·lícula he estat pensant que segurament em tallaré el cabell a Grècia, perquè igual que no torno com vaig arribar per dins, físicament tampoc. Sé que és una tonteria, però em fa gràcia la idea. També he pensat que m’agradaria fer-me un tatuatge, però això ja no ho sé.

Imagina que un dia ets un general, i l’altre un refugiat en un país que no és el teu. Voltes que dona la vida.

Després he estat amb uns nois que espero que demà vinguin a la platja. També he jugat a ping-pong, ara per ara és el meu segon esport preferit, el primer és la petanca.

Quan hem tornat on eren els altres, un noi que fins ara no havia vist li estava fent un truc de màgia a la Gemma. Encara no ens expliquem com ho ha fet. Aquest noi és en Kadin (23) i era de Palestina, però refugiat a Síria i va haver de fugir d’aquest darrer país per problemes amb la justícia que li vaig prometre que no escriuria aquí. Ara, però, intenta dur una vida normal, allunyada dels seus antics problemes.

[...]