UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT, SALA BECKETT.

Aquests últims dies sentim a parlar d’Una gossa en un descampat, una obra del Festival Grec d’enguany que fa temporada a la Sala Beckett del Poblenou fins el 29 de juliol. L’obra està escrita per la dramaturga Clàudia Cedó i dirigida pel Sergi Belbel, antic director artístic del TNC.

Resumint-ho molt, Una gossa en un descampat ens intenta explicar com una parella sentimental (el Pau i la Júlia) viu psicològicament el dol per un fill perdut durant el cinquè mes d’embaràs. Aquesta peça té cert caràcter autobiogràfic, ja que es basa en l’experiència personal de l’autora. Suposo que és justament per aquest motiu que el text és bo, totalment versemblant, fort i dur. I malgrat que, atesa la situació que retrata, podria ser encara una mica més potent, deixa a pràcticament tota la sala amb els ulls inundats de llàgrimes. Sort d’algunes treves còmiques entre personatges...

La proposta és interessant, estèticament parlant: un escenari rectangular amb quatre grades al voltant representa un descampat ple de deixalles (si és que són deixalles). Menció especial a l’escenografia. A més, el personatge protagonista, la Júlia, està desdoblada entre la Júlia 1 (real) i la Júlia 2 (doble psicològic de la protagonista que la Júlia 1 s’imagina). La Vicky Luengo i la Maria Rodríguez s’alternen la interpretació d’ambdós personatges. Els dies parells, la M. Rodríguez és la Júlia 1, i els dies senars, ho és la V. Luengo; i viceversa. Així doncs, també vull destacar la qualitat de les interpretacions i, tot i que totes són força bones, algunes -especialment en moments concrets- destaquen per sobre de les altres.

L’obra intenta justificar com és de fàcil que la vida perdi el sentit i, alhora, com és de difícil pels humans tornar a trobar aquest sentit perdut. M’agradaria, per acabar, compartir una frase de l’obra que justament té relació amb això: la vida depèn de tot menys de tu. Pensant-ho amb una mica de calma, potser acabem per veure que l’afirmació és certa. O potser no...  Reflexioneu-hi!

Per Cinta Paloma.